FRICANDÓ MATINER – HISTORIA DE VADOR LLADÓ
Vador Lladó actualment porta 20 anys realitzant el Morning Show, dels quals a estat 16 anys líder en audiència.
Va començar a radio Mataró en la qual va proposar la eliminació d’una hora de puplicitats de discoteques per
un espai on ell es va donar a conèixer. En aquest programa va obrir línies
telefòniques i la primera trucada que va rebre va ser una critica molt forta a
aquest petit espai que li havien proporcionat i a la seva persona, tot i això
va seguir endavant .
Un any després va rebre una trucada d’Andorra on buscaven un locutor per a
una emissora andorrana (ell tenia només 19 anys) però va decidir pujar-hi per
la entrevista, la qual va ser positiva. Va acceptar la feina i es va traslladar
a la capital però al poc temps va tornar i va estar treballant en diverses
ràdios i de RRPP.
Tot i que els seus pares volien que estudies Administració o informàtica
ell va seguir el seu camí i la següent parada va ser a la Radio d’Argentona on
tenia el seu programa.
Poc temps després va rebre una trucada del grup Flaix, els quals volien
fer-li una prova ja que l’havien escoltat per diferents emissores i van
contractar-lo.
En els seus inicis al grup Flaix tenia un horari de 9 a 11 del matí, fins
que un dia el locutor del Morning Show
va plegar (va marxar a fer accions socials) i li van oferir el seu programa que
començava a les 6 de la matinada.. i el primer que va fer va ser anar al
despatx de Carles Cuni per exposar-li que no podria fer-ho pels horaris que
havia de complir (però si no ho acceptava el feien fora de l’empresa).
A contracor ho acaba acceptant però (punt
delinqüent) hi havia d’anar amb cotxe ja que l’edifici es trobava situat a
Passeig de Gràcia i aquelles hores no passava cap tipus de transport públic que
el fes arribar a l’hora. Per solucionar aquest problema va agafar una plaça
doble de pàrquing a la radio (una va ser per ell i l’altre la va llogar) així
podia pagar les dues places, però per casualitats de la vida va acabar amb
quatre places de pàrquing llogades (d’aquesta forma es treia un sobresou i
podia pagar els gestos que li suposava aquesta feina).
Al Flaix matí hi va introduir nous continguts com obrir línies telefòniques
i al instant ja estava rebent moltíssimes trucades d’oient que demanaven
cançons. Aquesta va ser una bona forma de començar a interactuar amb el seu
públic.
Quan ja portava dos anys a l’empresa va proposar d’organitzar una festa
d’aquest programa, petició que va ser acceptada i es va realitzar una
grandíssima festa a la discoteca Chic de Sant Cugat del Vallés (aquell va ser
el dia que mes caixa van fer en l’historia). Seguidament es va organitzar la Festa Flaix Tour (festes de comunicació
i producció Flaix).
Hi havia un departament 100% de màrqueting (un departament que passa de ser
deficitari a generar ingressos importants) mes de 150 milions de pessetes. I
d’aquesta gran expansió (econòmica i mediàtica) que s’estava formant en treien
profit diferents marques, clients..
Apareixien en grans campanyes de publicitat com (Barcelona Dragons, Estrella Dam, Freixenet..) la seva capacitat
productiva augmenta.
El següent pas va ser organitzar un nou festival el Mega Plec al Palau Sant Jordi, on van formar “la discoteca mes gran
del mon”. Van aconseguir que la MTV canal i revista cobrissin aquest
esdeveniment a part de molts d’altres. Van realitzar el record de persones al
Palau Sant Jordi amb 12000 espectadors.
Tot això va fer que empreses com Bacardi s’unissin a ells ( “volos” molt
sol·licitats). Es va crear conflicte entre diferents empreses ja que la gent
volia comptar amb les millors dates per aconseguir una major guany.
Neix Flaix TV on realitzen una gran quantitat de càstings i finalment ell
els passa tots i el contracten primer de mati i mes endavant de nit. Una vegada
finalitzada aquesta curta etapa de televisió, retorna als seus inicis a la
radio i es fixat per FlaixBac on treballarà de locutor durant un període de dos
anys.
Comença el Fricandó Matiner l’any 2005. El primer any resulta ser un
programa molt conegut i amb molta repercussió, en canvi el segon any cau en
picat i decideixen realitzar uns canvis (reposicionament) i introdueixen nous
col·laboradors de la casa tornant al lideratge del primer any.
Rep una trucada de La Vanguardia, els quals volien que els hi realitzés
articles (lliures). Per ell aquesta noticia va ser una gran motivació.
Al poc temps una editorial li proposa que escrigui un llibre sobre el món
del gin tònic. I amb la seva productora escriu un llibre sobre la destil·lació
del Gin Tònic, en el qual hi participen una gran quantitat de famosos i gurus
del gin. Donant com a resultat un èxit espectacular. (durant dos anys es manté
entre els llibres mes venuts de no ficció). A més a aquest èxit del llibre
també li hem de sumar que en el mateix moment (Desembre de 2012) ens trobem
davant d’un èxit espectacular del Fricandó Matiner.
Mes endavant escriu un llibre sobre el Vodka, del qual no en treu grans
beneficis però que guanya el concurs de llibres de còctels d’Espanya i després
a Tokio el millor llibre de còctels.
Al cap d’un temps crea una empresa dirigida per ell (ens comenta que per
dirigir una empresa ha de ser sobre algun tema que es domini, que s’hagi estat
treballant durant molt de temps, que es tingui una experiència). Crea una
empresa de comunicació. En aquesta nova empresa ha tingut diferents moments
com per exemple, canvis constants de l’equip que l’envolta ja que els han
trucat amb ofertes de feina mes bones (bàsicament emissores mes fortes) i
tornar a començar de nou un equip no es una feina fàcil ja que sempre hi ha
coses per aprendre (com podem comprovar els seus programes d’un any a l’altre
son completament diferents ja que ha aprés coses noves que l’han fet
reflexionar sobre la seva trajectòria).
Ens adverteix que en aquest món s’ha d’anar amb molt de compte ja que el
poder del micròfon es complicat (els oients no s’han d’adonar del teu estat
d’ànim). S’ha de vendre alegria encara que no ho estiguis, ja que escolen
moltíssimes persones... i segons ell t’acabes tornant immune a tot això perquè
la radio es terapèutica.
S’HA DE DIR QUE SI a totes les propostes que la vida et posi per davant
siguin de feina o estudis (ja que d’aquesta forma arribaràs mes lluny a la
vida) i per argumentar-se ens explica una anècdota del 2004, que li van
proposar la realització del programa de televisió mes llarg de la historia (30
hores) sense pausa, amb accions dins i forma de plató, inclús es va dutxar en
directe! Però va guanyar el Record Guinness.
El fet de dir que SI es imprescindible, després ja es veurà com es resol la
situació i el més important es dir que si ja que el dir que no es fer passos
enrere i s’ha de creure en un mateix, s’ha de tenir mes força i vitalitat per
aconseguir els objectius que la vida ens proposa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada